Què és el pretesting (preprova)?
El pretesting és respondre preguntes sobre un tema abans d’haver-lo estudiat. Mireu encapçalaments, objectius d’aprenentatge o una llista curta de preguntes, intenteu respostes de memòria i només després llegiu el capítol, el PDF o les notes de classe.
És una forma de pràctica de recuperació, no una afirmació que endevinar substitueix l’estudi. Una revisió de recerca informa que practicar la recuperació poc després d’aprendre pot alentir l’oblit en materials i contextos diferents. El pretesting desplaça un intent petit de recuperació a l’inici de la sessió i, després, fa servir la font com a retroacció correctiva.
Per què un primer intent fallit encara pot ajudar
Els estudiants sovint esperen sentir-se preparats abans de posar-se a prova. Aquest retard pot amagar el que realment és desconegut. Un pretest fa visible el desconegut abans de la primera lectura atenta.
La recerca sobre la recuperació no reeixida ha trobat que un intent fallit, seguit de la informació correcta, pot millorar la memòria posterior d’aquests ítems en tasques experimentals. L’ingredient útil és l’intent més la comprovació posterior, no l’endevinació per si sola. Si inventeu una resposta i no la compareu mai amb la font, només heu practicat un error confiat.
El flux de treball de sis passos del pretesting
- Trieu una secció no llegida. Feu servir una secció de capítol, un esquema de classe o una pàgina de notes. Tot un tema és massa ample per comprovar-lo.
- Escriviu de tres a cinc preguntes. Preferiu enunciats que exigeixin explicació: «Per què passa això?», «Quins són els passos?» o «Com canviaria això si…?»
- Responeu primer de memòria. Escriviu o digueu un intent complet. Si no us ve res al cap, registreu un blanc en lloc d’obrir la font de seguida.
- Llegiu per corregir els buits. Compareu cada intent amb el material original. Marqueu per separat els punts correctes, els que falten i els inexactes.
- Reescriviu les respostes febles. Produïu una correcció breu amb les vostres paraules. No enganxeu un paràgraf polit que només reconeixeu.
- Deseu les preguntes per més tard. Conserveu els mateixos ítems per a una sessió posterior. El pretesting crea la llista de preguntes; la recuperació posterior la fa servir.
Un exemple treballat
Font no llegida: Una secció curta sobre per què augmentar l’àrea de superfície accelera moltes reaccions químiques.
Preguntes de pretest: Què s’ha de xocar perquè es produeixi una reacció? Per què una pols reaccionaria més de pressa que una peça gran de la mateixa massa? Què vol dir aquí «col·lisió reeixida»?
Primers intents: Les partícules s’han de trobar. La pols és més petita, així que reacciona més de pressa. Una col·lisió reeixida és quan s’enganxen.
Després de llegir: La primera resposta és incompleta. El vincle útil és la freqüència de col·lisions a la superfície: hi ha més partícules de reactant disponibles, de manera que hi ha més oportunitats de col·lisions reeixides per unitat de temps. «Més petita» no és el mecanisme.
Correcció: Reescriviu un cop la resposta de l’àrea de superfície i, després, conserveu les mateixes tres preguntes per a un intent de recuperació posterior.
El pretest no necessitava una puntuació perfecta. Va decidir què havia d’explicar la primera lectura. La sessió següent hauria de recuperar la idea de la freqüència de col·lisions, no una versió més llarga de «perquè és més petit».
Pretesting, blurting i qüestionaris d’una pregunta
Feu servir el pretesting abans de la primera lectura atenta. Feu servir el blurting després d’haver vist ja el material i voler un mapa del que falta. Feu servir una pregunta cada vegada quan calgui aïllar una sola relació.
- Pretesting: millor a l’inici d’una secció nova, quan voleu que la primera lectura apunti als buits coneguts.
- Blurting: millor després d’un primer passi, quan voleu un abocament de record lliure de tot el tema.
- Record actiu d’una pregunta: millor quan un mecanisme continua fallant, o quan un abocament és massa desordenat.
Aquests mètodes es poden combinar. Un pretest crea preguntes. Una sessió posterior d’una pregunta prova els ítems febles. Un abocament posterior comprova si el tema encara es sosté com a conjunt.
Errors comuns
- Llegir primer i anomenar-ho pretest. Això és revisió ordinària, no pretesting.
- Fer servir massa preguntes. Tres a cinc ítems concentrats superen un qüestionari no llegit de 40 preguntes.
- Aturar-se després d’endevinar. L’aprenentatge passa quan comproveu la font i reescriviu l’error.
- Copiar una resposta generada com a correcció. Produïu vosaltres la resposta corregida després de localitzar l’evidència.
- No tornar mai a les mateixes preguntes. Conserveu els ítems de pretest per a una sessió de recuperació posterior.
Com fer servir una aplicació per al pretesting
Una aplicació és útil quan redueix la preparació, no quan respon per vosaltres. Feynman AI pot convertir PDF, notes, classes i vídeos en preguntes de qüestionari. Comenceu amb una font no llegida, demaneu un conjunt petit de preguntes d’explicació, intenteu-les abans de revelar el material de suport i verifiqueu el contingut generat amb aquesta font.
Si voleu una estructura temporitzada, feu servir el planificador gratuït de sessions d’estudi amb record actiu. Per a un abocament complet després de la primera lectura, consulteu el mètode blurting. Per a un bucle més estret, consulteu com estudiar una pregunta cada vegada.
Convertiu material no llegit en un primer intent
Trieu el temps disponible i la font i, després, feu servir el planificador per situar un bucle curt recuperar–comprovar–corregir abans de la primera lectura atenta.
Obre el planificador de record actiuPreguntes freqüents
Què és el pretesting en l’estudi?
El pretesting vol dir respondre preguntes sobre un tema abans d’haver-lo estudiat. Intenteu les preguntes de memòria i, després, llegiu la font per corregir els buits.
El pretesting funciona si les respostes són incorrectes?
Un primer intent fallit encara pot ajudar l’aprenentatge posterior d’aquests ítems en contextos experimentals. La seqüència útil és intentar-ho i, després, comprovar la font original. No us atureu després d’endevinar.
Quantes preguntes de pretest hauria d’utilitzar?
Utilitzeu un conjunt petit, sovint tres a cinc preguntes per a una secció. Un pretest llarg esdevé un altre qüestionari no llegit. Dividiu un capítol gran en seccions tancades més petites.
Pot Feynman AI crear preguntes de pretest a partir del meu material?
Feynman AI pot convertir PDF, notes, classes i vídeos en preguntes de qüestionari. Feu servir aquestes preguntes com a pretest abans de llegir i, després, comproveu els ítems generats amb la font original.
Fonts de recerca
- Els intents de recuperació no reeixits milloren l’aprenentatge posterior
- Practicar la recuperació facilita l’aprenentatge (revisió)
- Aprenentatge millorat per la prova
- Pràctica de recuperació comparada amb l’estudi elaboratiu